Tot això no em ve de nou, des de bon principi sabia que passaria l'inevitable, així doncs, perquè vaig seguir jugant? Segurament degut a una absència anterior. Però ha estat sorprenent, mai hagués pensat que arribaria tan lluny. Vas arribar a mi d'una manera especial, com qui no vol, a poc a poc has calat fons, molt fons. I ara què? Doncs bé, ara aposto per tu.
Aposto que siguis tu qui estigui al meu costat com m'has demostrat últimament, aposto que em proporcionis el que no tothom em pot proporcionar, aposto per la confiança, aposto pels bons moments...
~ I perquè no? Aposto per estimar-te.
.jpg)
1 comentari:
[...] jo sé que apostis per el que apostis, APOSTARÀS bé :)
t'estiimo i no saps quant!
- com sempre et comento aquí perquè tens el fotolog ple ¬¬
Publica un comentari a l'entrada