+ Y caminar cerca del mar amarradita siempre a tu cintura...

I sembla que mirar una foto ha de ser inofensiu perquè només és una imatge muda i quieta, però no és veritat, hi ha fotos que són plenes de paraules que encara sents, i de gestos que enyores, i de persones que ja no hi són encara que segueixen vives, i tot això et posa, només en un segon, el cor al caire del precipici, a punt de caure.

Per mi, per ell, per nosaltres. Perquè m'encanta mirar-te i perdre'm en tu, estar al teu costat i escoltar el silenci, però sobretot m'apassiona que m'abracis fortament molt a prop del mar i em diguis a cau d'orella paraules que m'omplen, que fan sentir-me viva i amb ganes de viure la vida, però de fer-ho al teu costat. Ets impressionant Oriol.