dimarts, 26 de maig del 2009

+ Y caminar cerca del mar amarradita siempre a tu cintura...

I sembla que mirar una foto ha de ser inofensiu perquè només és una imatge muda i quieta, però no és veritat, hi ha fotos que són plenes de paraules que encara sents, i de gestos que enyores, i de persones que ja no hi són encara que segueixen vives, i tot això et posa, només en un segon, el cor al caire del precipici, a punt de caure.


1 comentari:

Mireia FDEZ. ha dit...

ets brillant Annabel...

i com si tornis a dir que no saps escriure, tu i jo ens els veurem estrictament!
t'estimo!