Ho enyoro. Trobo a faltar seure a la última fila de classe amb vosaltres, les cares de son de bon matí, el malhumor que em caracteritza quan no dormo, que vosaltres m'aguanteu sense retreure-m'ho, la vostra entrega incondicional, no entendre res de números ni de lletres, les confessions a mitja veu que diuen molt en poques paraules, escriure a l'agenda coses sense sentit però que a nosaltres ens fan riure, quan m'ofegueu amb preguntes, que encara que sembli que estigui a punt d'explotar, m'encanta que compteu amb mi. També enyoro esmorzar d'amagat a l'hora de física, marcar les taules amb inicials, sentir-me important al ser criticada, les hores del pati d'hivern al despatx del Pere o la Isabel, els patis d'estiu estirades al sol i tement a la pilota, el dolç record de Mallorca i cada excursió al vostre costat, evocar bells moments, fer-nos promeses que el pròxim curs res canviarà i que la nostra amistat perdurarà per sempre. Sí, ho reconec, trobo a faltar la rutina.
Per molt que intentem planejar un futurte, on estaríem unides, totes sabem bé que no serà així, que al començar el nou curs alguna cosa canviarà entre nosaltres, i no pas cap a bé. La distància ho torna tot més fred, més dur. Per part meva, no suportaria que això passés, tot i que sé que és irremediable, però, per la part que em toca, lluitaré per un futur, juntes, com sempre. I sí, jo crec en un PER SEMPRE!
abcdjmr ( L )
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada