dimarts, 14 de juliol del 2009

+ Por verte sonreír...

-          ¿Estás bien?

-          Estoy mejor que nunca. Solo quería darte las gracias.

-          ¿Gracias por qué?

-          Por ser mi amiga, por tus consejos. Al final siempre sigo tus consejos.


Perquè m'encanta el teu somriure, les teves ganes de viure, tot. M'agradaria poder estar al teu costat en aquests moments, però es veu que visc a 7 o 8 km i això no és possible. Però saps que per qualsevol cosa pots trucar-me. T'estimo Mireia i somriu, perquè ho necessito. 

+ Saber escollir

Y puedo tocar la hierba, sentir el terciopelo, lentamente empecé a acariciar mi cuerpo. Por fin había descubierto que camino seguir, el de ser yo misma. A pesar de que llovía torrencialmente decidí salir a la calle, quería compartir ese momento con alguien que siempre había estado a mi lado. 


#.Diario de una ninfómana

dissabte, 4 de juliol del 2009

+ Només un petó

Només un petó de qui jo estimava m’hauria bastat. No dolç, sinó apassionat, interminable: com els de la darrera nit. I en aquesta cambra trista evoco la seva presència absent, i parlo amb ell [...] Vull estar amb tu, ben sola, i sentir la teva veu quan el meu alè és en el teu alè. Diré el teu nom baixet: arran de llavis sense gosar tocar els llavis. Et parlaré de tot allò que no entendràs, i els teus ulls s’obriran per comprendre i faràs una creu als dies del calendari, no per les coses que han de venir, sinó per totes aquelles que se n’han d’anar. Enyoro la teva presència per altra banda tan viva tothora; i aquestes nits que és com si valguessin per totes les nits de la meva vida i haguessin servit per a portar-te a mi. Veig la teva casa, les finestres, el silenci, els teus passos, els teus ulls dintre els quals neixen somnis. Vull! – Vaig pensar, i vaig tenir-te.


Una campana de vidre (Mercè Rodoreda)

 

+ Necessitat

A vegades, un home sent una set infinita d’amor. És com un deliri. I et llences a estimar amb la seguretat que ha nascut el que cercaves: és quan et sents defraudat. Això, tots ho hem viscut. En mi, havia estat funest. Com més apassionats som, pitjor. Mireu, diuen que sóc un home valent. A mi em sembla una asseveració falsa; allò que ens enforteix són els desenganys.


Una campana de vidre (Mercè Rodoreda)