+ Només un petó

Només un petó de qui jo estimava m’hauria bastat. No dolç, sinó apassionat, interminable: com els de la darrera nit. I en aquesta cambra trista evoco la seva presència absent, i parlo amb ell [...] Vull estar amb tu, ben sola, i sentir la teva veu quan el meu alè és en el teu alè. Diré el teu nom baixet: arran de llavis sense gosar tocar els llavis. Et parlaré de tot allò que no entendràs, i els teus ulls s’obriran per comprendre i faràs una creu als dies del calendari, no per les coses que han de venir, sinó per totes aquelles que se n’han d’anar. Enyoro la teva presència per altra banda tan viva tothora; i aquestes nits que és com si valguessin per totes les nits de la meva vida i haguessin servit per a portar-te a mi. Veig la teva casa, les finestres, el silenci, els teus passos, els teus ulls dintre els quals neixen somnis. Vull! – Vaig pensar, i vaig tenir-te.

Una campana de vidre (Mercè Rodoreda)