+ some change.

Necessito un canvi. Així, de sobte, inesperat, sense motiu, simple.

Sempre recordaré una frase que va dir-me un gran professor: “Cal que tot canviï perquè res canviï”. Aquest comentari deixat anar a classe d’història m’ha marcat, profundament, i des del dia que vaig sentir-lo no he parat de donar-li voltes.

Un canvi.  Un canvi de què? D’imatge? De filosofia? No, no són aquests canvis els que necessito. Com més penses en certa cosa menys et surt, potser hauria de deixar-me emportar per allò que realment vull, ignorant a la raó i al sentit comú, seguint els meus instints... Però què és el que realment desitjo? Sincerament no ho sé, i crec que tardaré el meu temps a esbrinar-ho.

Per tant, si ni jo mateixa sóc capaç de saber el què cal canviar, qui ho sabrà? No paro de contradir-me, dic que necessito un canvi però no sé per on començar, que vull que tot canviï per tornar a estar com abans, com fa dos mesos justament, però sense exagerar, en aquest temps transcorregut també hi ha hagut moments de plenitud total.

De fet, la vida és una gran contradicció i, m’agradi o no, cal adaptar-se. Així que... a viure s’ha dit!

 

PD; Gran part del text és obra teva, si més no, l’has inspirat. Gràcies per les classes d’història amb tocs de filosofia i perdó per totes les hores que no t’he escoltat, Comas!