divendres, 27 de febrer del 2009
+ Soñar que eres quien no eres
diumenge, 15 de febrer del 2009
+ Hay un amigo en mi
dissabte, 14 de febrer del 2009
+ i què?
dimecres, 4 de febrer del 2009
+ Stand by me
dilluns, 2 de febrer del 2009
+ Felicidades :)
Sienta bien pensar en el pasado cuando el futuro da miedo, pensar que no todo puede ser distinto sólo por un simple y temporal imprevisto.
Ell, avui en fa 76. I és gran, molt gran, però no em refereixo a l'edat, sinó a la persona que és. Malgrat els 59 anys i 346 dies que ens separen dubto que hi hagi unió tan forta entre dues persones. No tothom pot presumir de tenir iaio i molt menys un com el meu. La seva vida no ha estat relativament fàcil però entre tots intentem que sigui el més feliç. Perquè ell més que ningú s'ho mereix.
I des de d'ahir que et trobo a faltar, que no sento la teva olor, que no em petoneges quan em veus, que no em mires amb aquells ulls tan teus que m'encanten, que no sé si estás bé o malament. Però sí, demà et veuré i m'explicaràs com de dolent és el menjar de l'hospital i que tens ganes de tornar a casa per fumar-te la teva pipa en pau.
T'estimo iaio, perquè pugui gaudir de tu molts anys més. Que hi siguis sempre :)
+ Peqeñaju :$

¿Qué es lo que quieres, o sino, que querías?
- Quería que aquello no acabase nunca. Quería siempre despertar con una de sus caricias y acostarme con un beso suyo. No me podía imaginar un día sin cada uno de sus detalles. No me lo quería imaginar. Necesitaba su sonrisa, tocar su pelo, sentir el latido de su corazón..
- Da igual lo que tú quieras las cosas cambian, y si no cambian es que están muertas. Mira, a veces en la vida conoces a alguien tan, tan, tan increíble que piensas que va a estar contigo siempre que es incondicional que no te va a fallar nunca y que si te falta esa persona te vas a morir... Pero luego te das cuenta que esa persona es normal y que cuando creías que te ibas a morir no te mueres y que la vida sigue y que serás feliz...
Vale Edgar; aquí va un petit escric per a tu. Sé que no ho llegiràs a no ser que t'obligui un dia d'aquests. I avui, especialment avui, va per tu. Pel motiu que t'he dit ;).
Només volia recordarte tot el que has arribat a signifcar per a mi. Al poc de temps de coneixens ja vam encaixar a la perfecció, i després tot va venir sol :) Una xibeca i un SÍÍÍ. I des de llavors tot va anar de putis. Dies a casa teva, dies a casa meva, dies a la platja, dies a la piscina, osties monumentals on encara t'enrius ara de mi. Però malgrat tot el que va passar hi segueixes sent, no em falles i m'estimes. Igual que jo a tu.
Vinga va, t'ho resumeixo tot en un gràcies.
"Això no és serio!"
Bobby :)
.jpg)