divendres, 27 de febrer del 2009

+ Soñar que eres quien no eres

A veces es bueno cerrar los ojos y soñar, soñar, soñar que eres quien no eres, soñar que estás con quien no estás, soñar que esa mujer del espejo no eres tú. Pero al volver a abrir los ojos la realidad se planta ante ti, agrediéndote con todas sus fuerzas, con toda su crueldad, porque no podemos escapar de ella, nos marca para siempre.


~Dies de merda que vull que passin ja.

diumenge, 15 de febrer del 2009

+ Hay un amigo en mi

Avui em ve de gust dedicar-te un petit espai dins del blog, perquè si hagués d'expressar tot el què em transmets necessitaria 6459530534534 blogs per fer-ho i segurament em seguiria quedant curta. 
Deu fer 3 anys u mig que et coneixo i crec que des del primer dia ja vam conectar, vull pensar que estàvem predestinades a trobar-nos! Tu i jo n'hem passat de tots colors, el primer curs va ser una mica així així perquè no anàvem a la mateixa classe, però això no va impedir reforçar una gran amistat i a l'estiu ens vam unir fent sessions de fotos, guerres de aigua, pantalons foradats, excursions amb 4 bicis per a 7 persones, etc. Segon d'ESO, recordo els crèdits variables que els vam fer tots juntes, amb la númedus, les excursions mirant culs BILLABOONG, les cartes que ens fèiem, traumes compartits, etc. L'estiu següent ens vam distanciar una mica més, però amb l'arribada del nou curs ens vam seure juntes i la nostra unió va ser més forta que mai, amb noves paranoies i noves confidències. L'estiu doncs dies a casa meva amb el soroll dels camions per la nit, dies de platja inolvidables, rallades per part de les dos.
Aquest curs potser no ha anat tal com desitjariem, però com bé sabem i no parem de repetir-nos JUNTAS PODEMOS, res ni ningú pot aconseguir veure'ns tristes i/o rallades, perquè juntes som més fortes que l'exèrcit mongol (HH). Et vui veure somrient, al meu costat. Ara i sempre!


T'estimo, no ho oblidis mai :) 

dissabte, 14 de febrer del 2009

+ i què?


San Valentí... I què?

Necessitem un dia marcat per a expressar el què sentim? La veritat és que jo no crec en aquests dies. Si estimes ho fas sempre i ho has de demostrar diàriament, no s'hi val llançar-te a expressar els teus sentiments el dia de Sant Valentí perquè és especial. Tots els dies són especials, nosaltres els fem únics. Haurieu d'adonar-vos que simplement és una festivitat completament comercial i odiosa. 

Per a alguns aquest dia és ple de felicitat, bones paraules i al·legria. Però replantejeu-vos-ho. Hi ha molta gent que aquest dia es troba especialment sola i depressiva. Sembla que tothom li vulgui restregar la seva felicitat per la cara dient-li: "Mira que feliç que sóc jo, ho tinc tot i tu no tens res!".

Si hem de celebrar un dia dels enamorats que sigui Sant Jordi, que almenys té més història i,  personalment, és més nostra.

Llegint aquest text podreu dir, bah, està amargada perquè no té a ningú. Però no, jo mai em trobo sola, sempre tinc als meus envoltant-me! Gràcies als que feu aquest i tots els dies especials. Sobretot a tu IAIO :)

dimecres, 4 de febrer del 2009

+ Stand by me



Mireia, sempre m'ha agradat molt aquest nom i no he sabut mai el perquè. Però ara m'ho començo a imaginar, perquè com més et conec, més m'agrada. 
Fa 34 dies que ens coneixem, ni més ni menys, ens n'hem vist 3 i has passat a ser la meva XURRi. Has arribat lluny, molt lluny, on poques persones arriben. No em fa falta veure't per saber que hi ets, ni tansols parlar perquè entenguis tot el que et vull transmetre amb una mirada. Allò que es diu texts currats jo no en sé fer, ni ho pretenc, només volia dir-te que espero passar molts més moments amb tu. Moments bojos, moments on em facis riure, on et fagi riure, moments on les dues plorem i acabem treient la conclusió que som unes bledes. 
Conèixer més de tu, que coneguis més de mi. 
Diguem que això no acabarà mai, perquè necessito sentir-ho. I ens espera una gran nit juntes? Quan? Doncs és evident que el dia 14 :) 


Gràcies Mireia. T'estimo     
- Para mi la felicidad es esto, estar contigo

dilluns, 2 de febrer del 2009

+ Felicidades :)

Sienta bien pensar en el pasado cuando el futuro da miedo, pensar que no todo puede ser distinto sólo por un simple y temporal imprevisto.


Ell, avui en fa 76. I és gran, molt gran, però no em refereixo a l'edat, sinó a la persona que és. Malgrat els 59 anys i 346 dies que ens separen dubto que hi hagi unió tan forta entre dues persones. No tothom pot presumir de tenir iaio i molt menys un com el meu. La seva vida no ha estat relativament fàcil però entre tots intentem que sigui el més feliç. Perquè ell més que ningú s'ho mereix. 

I des de d'ahir que et trobo a faltar, que no sento la teva olor, que no em petoneges quan em veus, que no em mires amb aquells ulls tan teus que m'encanten, que no sé si estás bé o malament. Però sí, demà et veuré i m'explicaràs com de dolent és el menjar de l'hospital i que tens ganes de tornar a casa per fumar-te la teva pipa en pau. 

Abuelo - Merstyle

T'estimo iaio, perquè pugui gaudir de tu molts anys més. Que hi siguis sempre :)        

+ Peqeñaju :$

¿Qué es lo que quieres, o sino, que querías?

- Quería que aquello no acabase nunca. Quería siempre despertar con una de sus caricias y acostarme con un beso suyo. No me podía imaginar un día sin cada uno de sus detalles. No me lo quería imaginar. Necesitaba su sonrisa, tocar su pelo, sentir el latido de su corazón..

- Da igual lo que tú quieras las cosas cambian, y si no cambian es que están muertas. Mira, a veces en la vida conoces a alguien tan, tan, tan increíble que piensas que va a estar contigo siempre que es incondicional que no te va a fallar nunca y que si te falta esa persona te vas a morir... Pero luego te das cuenta que esa persona es normal y que cuando creías que te ibas a morir no te mueres y que la vida sigue y que serás feliz...


Vale Edgar; aquí va un petit escric per a tu. Sé que no ho llegiràs a no ser que t'obligui un dia d'aquests. I avui, especialment avui, va per tu. Pel motiu que t'he dit ;). 

Només volia recordarte tot el que has arribat a signifcar per a mi. Al poc de temps de coneixens ja vam encaixar a la perfecció, i després tot va venir sol :) Una xibeca i un SÍÍÍ. I des de llavors tot va anar de putis. Dies a casa teva, dies a casa meva, dies a la platja, dies a la piscina, osties monumentals on encara t'enrius ara de mi. Però malgrat tot el que va passar hi segueixes sent, no em falles i m'estimes. Igual que jo a tu.

Vinga va, t'ho resumeixo tot en un gràcies.

"Això no és serio!"

Disco Inferno - 50Cent

Bobby :)   

+ Petit

Fa dos dies que forma part de la meva vida i ja me'l estimo com una mala cosa. Serà perquè me l'han regalat uns amics fantàstics que no canviaria per a res del món.
I sí, és un pèl rebelde i no para de mossegar-nos al bro i a mi, però poc a poc l'estem domesticant sobornant-lo amb poma i agafant-lo amb guants (HHH). 
És petit, molt petit, però no deixa de ser un més de la família (sí Kris, també és teu) i no per ser un animalet deixa de tenir importància perquè a vegades val més la companyia d'aquests que no pas de persones, i si alguna passa per aquí que es doni per aludida :)

+ PELUUUSAAAAA ( L )