Fa dos dies que forma part de la meva vida i ja me'l estimo com una mala cosa. Serà perquè me l'han regalat uns amics fantàstics que no canviaria per a res del món.
I sí, és un pèl rebelde i no para de mossegar-nos al bro i a mi, però poc a poc l'estem domesticant sobornant-lo amb poma i agafant-lo amb guants (HHH).
És petit, molt petit, però no deixa de ser un més de la família (sí Kris, també és teu) i no per ser un animalet deixa de tenir importància perquè a vegades val més la companyia d'aquests que no pas de persones, i si alguna passa per aquí que es doni per aludida :)
+ PELUUUSAAAAA ( L )
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada