Mireia, sempre m'ha agradat molt aquest nom i no he sabut mai el perquè. Però ara m'ho començo a imaginar, perquè com més et conec, més m'agrada.
Fa 34 dies que ens coneixem, ni més ni menys, ens n'hem vist 3 i has passat a ser la meva XURRi. Has arribat lluny, molt lluny, on poques persones arriben. No em fa falta veure't per saber que hi ets, ni tansols parlar perquè entenguis tot el que et vull transmetre amb una mirada. Allò que es diu texts currats jo no en sé fer, ni ho pretenc, només volia dir-te que espero passar molts més moments amb tu. Moments bojos, moments on em facis riure, on et fagi riure, moments on les dues plorem i acabem treient la conclusió que som unes bledes.
Conèixer més de tu, que coneguis més de mi.
Diguem que això no acabarà mai, perquè necessito sentir-ho. I ens espera una gran nit juntes? Quan? Doncs és evident que el dia 14 :)
Gràcies Mireia. T'estimo
- Para mi la felicidad es esto, estar contigo
.jpg)
1 comentari:
evidentment que no s'acabarà mai, MAI!
ets especial, essencial, màgica, imprescindible, ets allò que necessito... gràcies Annabel, mil i un gràcies per tot el que has arribat a fer en aquests instant, perquè com bé has dit, no és necessari veure't cada dia per saber que estàs aquí, al meu costat, en cada moment.
m'has deixat sense paraules, m'he quedat sense alè.
T'ESTIMO i no és poc.
Publica un comentari a l'entrada