+Que pase lo que pase estoy aquí

Saps? Tothom necessita sentir un "et necessito" o "et trobo a faltar". Ens agrada saber que som importants per a algú, que aquest algú pensa tant en nosaltres com nosaltres en ell. Aprofitem el Nadal per estar amb aquells que estimem i demostrar-los-hi el molt que ens importen. Estic segura que saps que m'encantaria poder passar el Nadal amb tu i recordar-te a cada instat que t'estimo, que et trobo a faltar i que mai dels mais deixis que res ni ningú t'esborri aquest somriure de nena innocent que tens i que tant ens encanta a tots, sobretot a mi perquè sé que és sincer i que no et costa gens regalar-me'l, tot i que molts cops no el mereixi. Avui, al parlar amb tu per telèfon m'ha vingut al cap que tenia la necessitat de deixar per escrit tot allò que penso. 

PD; Aquest Nadal uns dels millors regals que tinc és saber que estàs al meu costat, que per molt que no ens veiem cada dia, ni tan sols cada setmana, les coses no han canviat tant i sé que tinc una amiga a Alcover. Què dic una amiga! Una millor amiga! 

T'estimo, recorda-ho sempre que no tinguis res a què aferrar-te, passi el que passi sempre em tindràs a mi, és a dir, MAI estaràs sola sens?

Els germans/es grans tenim un instint de protecció cap als petits, i encara que et puguis cuidar sola, a vegades em preocupes i necessito sentir la teva veu dient-me estic bé o no, no estic bé, i és llavors quan el món em cau a sobre, quan algú imprescindible es troba al marge d'un abisme i l'únic que pots fer tu és oferir-li el teu millor somriure i una abraçada.

Please don't walk away!

Saps? Potser només passa quan ets jove que desitges una mica desesperadament que el moment d’ara no s’acabi. Que no s’acabi res del que tenim… I encara ho desitgem més fort quan el que tenim ara ens sembla el millor de tot.

#15.únic!

+ ORO

~Un minuto de mi tiempo es oro, pero no me importa regalar oro a quien quiero :) 

+ A never-ending dream!

Em mires i m'estremeixo. Et miro i em perdo en aquests ulls que tens, tan especials, tan màgics, tan teus. I penso que no vull que això s'acabi, que m'agradaria fer-ho perdurar una eternitat. El fet de que deixis la teva olor a casa meva i després jo la senti per casualitat em dibuixa un somriure, una abraçada teva és una de les coses més reconfortants que conec i un petó... uff un petó... Un petó acompanyat d'un "t'estimo" és el millor regal que mai m'hagis pogut fer :)

~we'll wish this never ends.

+ negre...

Diuen que el blanc és la suma de tots els colors i que el negre no és res, ni tansols un color. Doncs bé, jo ara ho vec tot negre...

Vuelve...

+ some change.

Necessito un canvi. Així, de sobte, inesperat, sense motiu, simple.

Sempre recordaré una frase que va dir-me un gran professor: “Cal que tot canviï perquè res canviï”. Aquest comentari deixat anar a classe d’història m’ha marcat, profundament, i des del dia que vaig sentir-lo no he parat de donar-li voltes.

Un canvi.  Un canvi de què? D’imatge? De filosofia? No, no són aquests canvis els que necessito. Com més penses en certa cosa menys et surt, potser hauria de deixar-me emportar per allò que realment vull, ignorant a la raó i al sentit comú, seguint els meus instints... Però què és el que realment desitjo? Sincerament no ho sé, i crec que tardaré el meu temps a esbrinar-ho.

Per tant, si ni jo mateixa sóc capaç de saber el què cal canviar, qui ho sabrà? No paro de contradir-me, dic que necessito un canvi però no sé per on començar, que vull que tot canviï per tornar a estar com abans, com fa dos mesos justament, però sense exagerar, en aquest temps transcorregut també hi ha hagut moments de plenitud total.

De fet, la vida és una gran contradicció i, m’agradi o no, cal adaptar-se. Així que... a viure s’ha dit!

 

PD; Gran part del text és obra teva, si més no, l’has inspirat. Gràcies per les classes d’història amb tocs de filosofia i perdó per totes les hores que no t’he escoltat, Comas!    

+ Por verte sonreír...

-          ¿Estás bien?

-          Estoy mejor que nunca. Solo quería darte las gracias.

-          ¿Gracias por qué?

-          Por ser mi amiga, por tus consejos. Al final siempre sigo tus consejos.

Perquè m'encanta el teu somriure, les teves ganes de viure, tot. M'agradaria poder estar al teu costat en aquests moments, però es veu que visc a 7 o 8 km i això no és possible. Però saps que per qualsevol cosa pots trucar-me. T'estimo Mireia i somriu, perquè ho necessito. 

+ Saber escollir

Y puedo tocar la hierba, sentir el terciopelo, lentamente empecé a acariciar mi cuerpo. Por fin había descubierto que camino seguir, el de ser yo misma. A pesar de que llovía torrencialmente decidí salir a la calle, quería compartir ese momento con alguien que siempre había estado a mi lado. 

#.Diario de una ninfómana

+ Només un petó

Només un petó de qui jo estimava m’hauria bastat. No dolç, sinó apassionat, interminable: com els de la darrera nit. I en aquesta cambra trista evoco la seva presència absent, i parlo amb ell [...] Vull estar amb tu, ben sola, i sentir la teva veu quan el meu alè és en el teu alè. Diré el teu nom baixet: arran de llavis sense gosar tocar els llavis. Et parlaré de tot allò que no entendràs, i els teus ulls s’obriran per comprendre i faràs una creu als dies del calendari, no per les coses que han de venir, sinó per totes aquelles que se n’han d’anar. Enyoro la teva presència per altra banda tan viva tothora; i aquestes nits que és com si valguessin per totes les nits de la meva vida i haguessin servit per a portar-te a mi. Veig la teva casa, les finestres, el silenci, els teus passos, els teus ulls dintre els quals neixen somnis. Vull! – Vaig pensar, i vaig tenir-te.

Una campana de vidre (Mercè Rodoreda)

 

+ Necessitat

A vegades, un home sent una set infinita d’amor. És com un deliri. I et llences a estimar amb la seguretat que ha nascut el que cercaves: és quan et sents defraudat. Això, tots ho hem viscut. En mi, havia estat funest. Com més apassionats som, pitjor. Mireu, diuen que sóc un home valent. A mi em sembla una asseveració falsa; allò que ens enforteix són els desenganys.

Una campana de vidre (Mercè Rodoreda) 

+ abcdjmr ( L )

Ho enyoro. Trobo a faltar seure a la última fila de classe amb vosaltres, les cares de son de bon matí, el malhumor que em caracteritza quan no dormo, que vosaltres m'aguanteu sense retreure-m'ho, la vostra entrega incondicional, no entendre res de números ni de lletres, les confessions a mitja veu que diuen molt en poques paraules, escriure a l'agenda coses sense sentit però que a nosaltres ens fan riure, quan m'ofegueu amb preguntes, que encara que sembli que estigui a punt d'explotar, m'encanta que compteu amb mi. També enyoro esmorzar d'amagat a l'hora de física, marcar les taules amb inicials, sentir-me important al ser criticada, les hores del pati d'hivern al despatx del Pere o la Isabel, els patis d'estiu estirades al sol i tement a la pilota, el dolç record de Mallorca i cada excursió al vostre costat, evocar bells moments, fer-nos promeses que el pròxim curs res canviarà i que la nostra amistat perdurarà per sempre. Sí, ho reconec, trobo a faltar la rutina.

Per molt que intentem planejar un futurte, on estaríem unides, totes sabem bé que no serà així, que al començar el nou curs alguna cosa canviarà entre nosaltres, i no pas cap a bé. La distància ho torna tot més fred, més dur. Per part meva, no suportaria que això passés, tot i que sé que és irremediable, però, per la part que em toca, lluitaré per un futur, juntes, com sempre. I sí, jo crec en un PER SEMPRE!

abcdjmr ( L ) 

     

+ Y caminar cerca del mar amarradita siempre a tu cintura...

I sembla que mirar una foto ha de ser inofensiu perquè només és una imatge muda i quieta, però no és veritat, hi ha fotos que són plenes de paraules que encara sents, i de gestos que enyores, i de persones que ja no hi són encara que segueixen vives, i tot això et posa, només en un segon, el cor al caire del precipici, a punt de caure.

Per mi, per ell, per nosaltres. Perquè m'encanta mirar-te i perdre'm en tu, estar al teu costat i escoltar el silenci, però sobretot m'apassiona que m'abracis fortament molt a prop del mar i em diguis a cau d'orella paraules que m'omplen, que fan sentir-me viva i amb ganes de viure la vida, però de fer-ho al teu costat. Ets impressionant Oriol.

+ ¡ BigBand ! ( L )

¡ BigBand ! ( L ) més que un equip ha estat un experiment, jugadores d'aquí i jugadores d'allà. No ha importat gens no tenir-ne ni idea de futbol, o perdre pilotes, o que ens marquessin gols, o no ficar-nos d'acord amb el crit que havíem de fer, o tenir entrenadors improvisats a última hora. Hem rigut, i molt, ens ho hem passat bé juntes, molt bon rotllo entre totes les de l'equip, JOC NET, però sobretot amistat. I no ho hem fet gens malament, ni 1 partit perdut i contra "professionals" ahahaha. Podem estar orgulloses d'això i més.

   

M'agrada el que som juntes, m'agrada el que sou cadascuna per separat. Espero que aquest torneig només hagi estat un principi per BigBand, que això no acabi aquí i no sigui recordat com uns simples partits que vam jugar un cap de setmana.

També cal anomenar els grans partits de 7+2 i Chips el Retorno, la veritat és que són unes cracks totes i que més que 3 equips separats semblàvem tots del mateix! Vinga femeniines, per quan un entrenament conjunt? :)

+ I perquè no?

Tot això no em ve de nou, des de bon principi sabia que passaria l'inevitable, així doncs, perquè vaig seguir jugant? Segurament degut a una absència anterior. Però ha estat sorprenent, mai hagués pensat que arribaria tan lluny. Vas arribar a mi d'una manera especial, com qui no vol, a poc a poc has calat fons, molt fons. I ara què? Doncs bé, ara aposto per tu. 

Aposto que siguis tu qui estigui al meu costat com m'has demostrat últimament, aposto que em proporcionis el que no tothom em pot proporcionar, aposto per la confiança, aposto pels bons moments... 

~ I perquè no? Aposto per estimar-te.

 

+ Soñar que eres quien no eres

A veces es bueno cerrar los ojos y soñar, soñar, soñar que eres quien no eres, soñar que estás con quien no estás, soñar que esa mujer del espejo no eres tú. Pero al volver a abrir los ojos la realidad se planta ante ti, agrediéndote con todas sus fuerzas, con toda su crueldad, porque no podemos escapar de ella, nos marca para siempre.

~Dies de merda que vull que passin ja.

+ Hay un amigo en mi

Avui em ve de gust dedicar-te un petit espai dins del blog, perquè si hagués d'expressar tot el què em transmets necessitaria 6459530534534 blogs per fer-ho i segurament em seguiria quedant curta. 

Deu fer 3 anys u mig que et coneixo i crec que des del primer dia ja vam conectar, vull pensar que estàvem predestinades a trobar-nos! Tu i jo n'hem passat de tots colors, el primer curs va ser una mica així així perquè no anàvem a la mateixa classe, però això no va impedir reforçar una gran amistat i a l'estiu ens vam unir fent sessions de fotos, guerres de aigua, pantalons foradats, excursions amb 4 bicis per a 7 persones, etc. Segon d'ESO, recordo els crèdits variables que els vam fer tots juntes, amb la númedus, les excursions mirant culs BILLABOONG, les cartes que ens fèiem, traumes compartits, etc. L'estiu següent ens vam distanciar una mica més, però amb l'arribada del nou curs ens vam seure juntes i la nostra unió va ser més forta que mai, amb noves paranoies i noves confidències. L'estiu doncs dies a casa meva amb el soroll dels camions per la nit, dies de platja inolvidables, rallades per part de les dos.

Aquest curs potser no ha anat tal com desitjariem, però com bé sabem i no parem de repetir-nos JUNTAS PODEMOS, res ni ningú pot aconseguir veure'ns tristes i/o rallades, perquè juntes som més fortes que l'exèrcit mongol (HH). Et vui veure somrient, al meu costat. Ara i sempre!

Hay un amigo en mi

T'estimo, no ho oblidis mai :) 

+ i què?

San Valentí... I què?

Necessitem un dia marcat per a expressar el què sentim? La veritat és que jo no crec en aquests dies. Si estimes ho fas sempre i ho has de demostrar diàriament, no s'hi val llançar-te a expressar els teus sentiments el dia de Sant Valentí perquè és especial. Tots els dies són especials, nosaltres els fem únics. Haurieu d'adonar-vos que simplement és una festivitat completament comercial i odiosa. 

Per a alguns aquest dia és ple de felicitat, bones paraules i al·legria. Però replantejeu-vos-ho. Hi ha molta gent que aquest dia es troba especialment sola i depressiva. Sembla que tothom li vulgui restregar la seva felicitat per la cara dient-li: "Mira que feliç que sóc jo, ho tinc tot i tu no tens res!".

Si hem de celebrar un dia dels enamorats que sigui Sant Jordi, que almenys té més història i,  personalment, és més nostra.

Llegint aquest text podreu dir, bah, està amargada perquè no té a ningú. Però no, jo mai em trobo sola, sempre tinc als meus envoltant-me! Gràcies als que feu aquest i tots els dies especials. Sobretot a tu IAIO :)

Solo tu - Arma Blanca  

+ Stand by me

Mireia, sempre m'ha agradat molt aquest nom i no he sabut mai el perquè. Però ara m'ho començo a imaginar, perquè com més et conec, més m'agrada. 

Fa 34 dies que ens coneixem, ni més ni menys, ens n'hem vist 3 i has passat a ser la meva XURRi. Has arribat lluny, molt lluny, on poques persones arriben. No em fa falta veure't per saber que hi ets, ni tansols parlar perquè entenguis tot el que et vull transmetre amb una mirada. Allò que es diu texts currats jo no en sé fer, ni ho pretenc, només volia dir-te que espero passar molts més moments amb tu. Moments bojos, moments on em facis riure, on et fagi riure, moments on les dues plorem i acabem treient la conclusió que som unes bledes. 

Conèixer més de tu, que coneguis més de mi. 

Diguem que això no acabarà mai, perquè necessito sentir-ho. I ens espera una gran nit juntes? Quan? Doncs és evident que el dia 14 :) 

Per a tu; tansols per a tu

Gràcies Mireia. T'estimo     

- Para mi la felicidad es esto, estar contigo

+ Felicidades :)

Sienta bien pensar en el pasado cuando el futuro da miedo, pensar que no todo puede ser distinto sólo por un simple y temporal imprevisto.

Ell, avui en fa 76. I és gran, molt gran, però no em refereixo a l'edat, sinó a la persona que és. Malgrat els 59 anys i 346 dies que ens separen dubto que hi hagi unió tan forta entre dues persones. No tothom pot presumir de tenir iaio i molt menys un com el meu. La seva vida no ha estat relativament fàcil però entre tots intentem que sigui el més feliç. Perquè ell més que ningú s'ho mereix. 

I des de d'ahir que et trobo a faltar, que no sento la teva olor, que no em petoneges quan em veus, que no em mires amb aquells ulls tan teus que m'encanten, que no sé si estás bé o malament. Però sí, demà et veuré i m'explicaràs com de dolent és el menjar de l'hospital i que tens ganes de tornar a casa per fumar-te la teva pipa en pau. 

Abuelo - Merstyle

T'estimo iaio, perquè pugui gaudir de tu molts anys més. Que hi siguis sempre :)        

+ Peqeñaju :$

¿Qué es lo que quieres, o sino, que querías?

- Quería que aquello no acabase nunca. Quería siempre despertar con una de sus caricias y acostarme con un beso suyo. No me podía imaginar un día sin cada uno de sus detalles. No me lo quería imaginar. Necesitaba su sonrisa, tocar su pelo, sentir el latido de su corazón..

- Da igual lo que tú quieras las cosas cambian, y si no cambian es que están muertas. Mira, a veces en la vida conoces a alguien tan, tan, tan increíble que piensas que va a estar contigo siempre que es incondicional que no te va a fallar nunca y que si te falta esa persona te vas a morir... Pero luego te das cuenta que esa persona es normal y que cuando creías que te ibas a morir no te mueres y que la vida sigue y que serás feliz...

Vale Edgar; aquí va un petit escric per a tu. Sé que no ho llegiràs a no ser que t'obligui un dia d'aquests. I avui, especialment avui, va per tu. Pel motiu que t'he dit ;). 

Només volia recordarte tot el que has arribat a signifcar per a mi. Al poc de temps de coneixens ja vam encaixar a la perfecció, i després tot va venir sol :) Una xibeca i un SÍÍÍ. I des de llavors tot va anar de putis. Dies a casa teva, dies a casa meva, dies a la platja, dies a la piscina, osties monumentals on encara t'enrius ara de mi. Però malgrat tot el que va passar hi segueixes sent, no em falles i m'estimes. Igual que jo a tu.

Vinga va, t'ho resumeixo tot en un gràcies.

"Això no és serio!"

Disco Inferno - 50Cent

Bobby :)   

+ Petit

Fa dos dies que forma part de la meva vida i ja me'l estimo com una mala cosa. Serà perquè me l'han regalat uns amics fantàstics que no canviaria per a res del món.

I sí, és un pèl rebelde i no para de mossegar-nos al bro i a mi, però poc a poc l'estem domesticant sobornant-lo amb poma i agafant-lo amb guants (HHH). 

És petit, molt petit, però no deixa de ser un més de la família (sí Kris, també és teu) i no per ser un animalet deixa de tenir importància perquè a vegades val més la companyia d'aquests que no pas de persones, i si alguna passa per aquí que es doni per aludida :)

+ PELUUUSAAAAA ( L )   

abcd ]*

[...]

Noche. Noche encantada. Noche dolorosa. Noche insensata, mágica y loca. Y luego más noche. Noche que parece no acabar nunca. Noche que, sin embargo, hay veces que pasa demasiado rápido.

Éstas son mis amigas, qué demonios... Fuertes. Son fuertes. Fuertes como olas. Que no se detienen. El problema vendrá cuando una de nosotras se enamore de verdad de un hombre.

Vale sí, fa 4 anys que les conec però tansols fa uns 5 mesos que les he descobert realment. M'han demostrat molt en poc temps, no m'han deixat caure i que cony, de festa són la ostia!

Us estimo petardes!!

abcd ( L )